L’habitatge a Sant Just. Luxe o dret?

L’habitatge a Sant Just. Luxe o dret?
L’habitatge a Sant Just. Luxe o dret?

És el títol del diàleg obert amb el diputat del Jovent Republicà, Pau Morales, i l’arquitecta Cecília Ripoll, on vam explicar les eines que tenen els ajuntaments per poder fer polítiques públiques de foment de l’accés a l’habitatge. Una qüestió que, veient la darrera enquesta de satisfacció municipal, la ciutadania de Sant Just considera que hauria de ser la primera prioritat del govern municipal.

L’habitatge al nostre poble és prohibitiu. I no estem dient que des del govern municipal no s’hagi fet res sinó que sempre s’ha fet el mateix: construir i construir. I queixar-se que la Generalitat no fa res. Alguns encara recordem com el PSC va votar en contra de regular els preus del lloguer...

Des d’Esquerra Republicana fa temps que diem que un dia no podrem construir més. Però seguirem tenint demanda d’habitatge. I, per tant, que era moment de pensar i dissenyar alternatives.

Tinguem en compte que a Sant Just hi ha uns 7.500 habitatges. Dels qual, només el 19%, uns 1.400, ho són en règim de lloguer. Hi ha al voltant de 2.000 joves en edat d’emancipació. Els números no quadren. Podeu trobar les dades a què faig referència en aquest enllaçhttps://media.diba.cat/diba/indicadors-habitatge/plots/plots/08221.pdf

Nosaltres defensem que cal augmentar el parc d’habitatge públic de lloguer, sobretot destinat a joves, encara que sigui sumant en quantitats petites. És molt maco tallar la cinta d’una promoció de 200 habitatges. Però el veritablement complicat és buscar alternatives transformadores de més llarg recorregut i menys “bombo i plateret”.

Per què no fem que les persones que vulguin accedir a un habitatge de El Mil·lenari cedeixin el seu pis de propietat al parc públic de lloguer, es gestioni des de Promunsa i es destini, prioritàriament, a persones joves? Si es fes així, amb el “Mil·lenari 2” de Can Modolell guanyaríem 40 pisos de lloguer situats a diferents barris del poble. Fins i tot, depenent de les seves característiques, es fomentaria el co-living.

Revisem quins carrers de Sant Just podríem definir com a “eixos comercials”? I, en aquells que no tinguin aquesta qualificació, estudiem si els locals buits serien espais dignes per convertir-se en habitatges?

Per últim, seguim demanant que un percentatge de les llicències d’obres nodreixi el fons del Patrimoni Municipal del Sòl. Imagineu si entre aquests diners i els que puguem aconseguir amb crèdits l’ajuntament s’atrevís a adquirir el solar on hi havia el Casino?

Doncs això, coses diferents.