Per a què serveixen els nostres impostos?

Per a què serveixen els nostres impostos?
Per a què serveixen els nostres impostos?

Fins ara, el cànon català de residus ha estat una eina de fiscalitat ambiental, pionera i clau per a l'èxit de la recollida selectiva. Un model reconegut a nivell europeu, que ens ha permès avançar en la gestió sostenible de residus, i que l’autoproclamat “Gobierno más progresista de la historia” ha liquidat.

La llei espanyola de residus s’ha aprovat al Senat amb els vots favorables del PSOE, Podemos i PP. Han prioritzat la seva voluntatrecentralitzadora per sobre de les necessitats i objectius mediambientals. És una llei insuficient, que mostra una mancad’ambició envers una lluita essencial. Es queda curtapercomplir amb els objectiusmediambientals marcats per Europa perquè l’impost que proposa la llei no serà finalista, no revertirà directament dins l’ecosistema i no afavorirà l’economia circular.

I és que els fons recaptats amb el cànon català s’han reinvertit per finançar la gestió dels residus. En els 18 anys que porta en funcionament ha permès invertir a tot el país més de 250 milions d’euros en plantes de compostatge, 121 milions en recollida orgànica i 47 milions en deixalleries.

Però, d’on provenen els fons que, fins ara, s’han recaptat amb aquest cànon? Dels pressupostos municipals. Per cada tona de residus que s’ha d’incinerar els ajuntaments paguen, avui, 29,60€. I la previsió era que al 2024 el preu sigui de 35,80€.

Per tant, que l’actitud de la ciutadania que no separa bé en origen o que utilitza malament els contenidors té conseqüències econòmiques per a tothom.

Per això les polítiques han d’anar encaminades a incentivar que la ciutadania recicli més i millor. L’alternativa és augmentar la pressió fiscal a la ciutadania.

Amb el Govern municipal compartim la fita d’augmentar el percentatge de separació en origen, millorar la recollida selectiva i apropar-nos a l’objectiu del 65% marcat per la Unió Europea per l’any 2035. A Sant Just ens situem en un 58% de recollida selectiva. No som lluny. Però cal fer més passos.

Es fer donar de dues maneres: mantenint la proximitat de les bateries i afegint un element d’anàlisi que permeti prendre decisions. O passar, directament, a una recollida basada en el sistema “porta a porta”.

Aquest darrera ja s’aplica a Sant Just en l’àmbit comercial. Abans d’ampliar el seu ús als domicilis cal fer una feina pedagògica molt potent. I l’entrada en funcionament del sistema intel·ligent de recollida de residus pot ajudar, i molt, en aquest sentit.

Després del barri de La Miranda – Canigó ara toca el torn als barris de Mas Lluí, Bellsoleig i Torreblanca. Però és una qüestió global que ens implica a tots i a totes, visquem on visquem. Perquè sinó, no ens quedaran llocs on viure.