VOLER I NO PODER

Participació del 44,7%.

Oriol Junqueras, 90% dels vots. Rovira, 92%. Nous president i secretària general del partit. Felicitats i molta, molta sort a partir d'avui mateix per intentar portar la nostra formació al lloc que crec que li pertoca, per història, per context i per voluntat: al capdavant del país.

Bosch, 65% dels vots. Ridao, 30%. L'historiador i escriptor Alfred Bosch serà el nostre candidat a les properes eleccions al Congrés espanyol del 20 de novembre. Crec que hem de donar les gràcies per la feina feta i el temps invertit a Joan Ridao i a tot el seu equip i donar el màxim suport al nostre candidat.

Dit això, és molt probable que les reflexions que llegireu tot seguit us facin replantejar algunes coses. Bé, doncs, és el que pretenc. Hem de ser un partit autocrític i aprendre a refer allò que creiem que hem fet malament. I jo crec que hem fet coses malament en tot aquest procés. Per això mateix he esperat a que es donés per finalitzat, amb les dades a sobre la taula. Abans de començar, però, el procés, parlant estrictament de manera “administrativa”, ha estat excels. Però hem comés errors, al meu entendre.

Primer de tot: els militants d'Esquerra Republicana de Catalunya ens ho hauríem de fer mirar. Ens hem emplenat la boca (literalment) de la lliçó que donàvem a la resta de formacions amb aquestes “primàries”. Res més lluny, al meu entendre. Només hem assolit un 44,7% de participació. Hi haurà qui veurà el got mig ple però jo, en aquest cas, hi veig un problema. Amb el context que vivim com país, el que hem viscut com a partit, les ganes que la majoria hem demostrat de voluntat de canvi... i no som capaços d'atraure ni la meitat de la militància a votar. Cap pega a aquells que ho hem fet. Però estirada d'orelles per aquells que no (observació: estan en el seu dret, és cert, però el moment requeria una participació altíssima).

Segon: quan farem unes primàries de veritat? Avui hem fet el primer pas. Hem pogut escollir entre dues candidatures que representaven, dins del mateix espectre, opcions diferents. Això està bé. Però de veritat ens creiem que a dos mesos vista del dia de les eleccions es pot escollir el candidat? Unes primàries de veritat les farem el dia que escollim els nostres candidats, com a mínim, un any i mig abans de les eleccions. Per una raó de lògica pura! Cal deixar-los temps per treballar, per cohesionar un equip competent, per entendre el seu missatge!

Tercer: encara ara no sabem què volem ser de grans. M'explico. Esquerra ens estem definint pel què NO volem ser. Però ens hem de definir en positiu. En Ridao representava l'ala més d'esquerra. I vaig sentir i llegir comentaris dient que no ens podíem convertir en la segona ICV. Però és que sembla que anem a apropar-nos a CiU. I jo no voldria que ERC es convertís en la CiU – 2. Esquerra Republicana de Catalunya ha de ser Esquerra Republicana de Catalunya. I ho hem de definir entre tots i el més aviat possible. En positiu. L'únic que hem sentit, de fa temps, és que ERC ha de ser el “pal de paller del catalanisme”. Hem d'anar més enllà. En aquest partits tenim grans pensadors. Utilitzem-los, perquè no ens pot fer mal.