DIARI DE LES ELECCIONS. SER O SENTIR-SE?

Durant l'acte de presentació de la candidatura de Junts per Sant Just que vam fer el mes de març vaig dir, reconèixer i assumir que no sóc una persona “filla” de Sant Just. Tenia molt clar que aquest tema podia ser un handycap per a nosaltres durant la campanya electoral, que es posaria a sobre la taula, tant per part de la resta de grups polítics i dels seus candidats com per la ciutadania. Però també vaig dir que era un aspecte que volia deixar des de l'inici.

Aquest dies que estem organitzant punts informatius a diferents llocs del poble els companys de Junts per Sant Just que hi han estat em comenten que la gent, com és lògic i normal, es pregunta com és possible que el cap de llista sigui una persona que no és de Sant Just.

I jo em pregunto: què entenem per “ser del poble”?

Jo ho tinc molt clar. Si “ser de Sant Just” significa tenir un paper acreditatiu conforme he complert un tràmit merament administratiu vol dir que sóc santjustenc des de la setmana passada, quan em vaig empadronar. I no me n'amago, ho he publicat al meu Twitter. De fet, ho vaig fer amb orgull perquè encetava una nova etapa en la meva vida. Poder empadronar-me no significa res més, per mi, que tenir una adreça física on viure. I això, podeu imaginar, m'omple de satisfacció, després del que ens ha costat anar a viure al Mas Lluí.

Però per mi el més important no és “ser” sinó “sentir-se”. I jo em sento de Sant Just. Hi estic relacionat a través de la meva parella, la Ruth Avià, des de fa gairebé 10 anys. Hem decidit formar la família aquí. És el poble on volem fer créixer els nostres fills, on tinc els sentiments i els projectes de futur. Sempre he estat una persona activa i participativa, decidida a fer coses per millorar el meu entorn. Per això vaig organitzar la Comissió d'afectats de la Illa 2 del Mas Lluí. Perquè hi havia coses que no es feien bé i calia canviar-les.

He sentit a dir que no participo del poble. Ho faig, com deia, amb els companys del Mas Lluí, on encara queda molt feina per fer. Ho faig amb la secció local d'Esquerra des de fa gairebé 3 anys. Ho faig amb la colla amb qui jugo a futbol, des de fa 4 anys, cada dijous al vespre. Ho faig amb els amics de Sant Just amb qui sortim en bicicleta els diumenges.

Feia tot això sense tenir un paper que em digués que pertanyia a Sant Just. I em sentia santjustenc més que barceloní. I si no vaig tenir abans l'empadronament que li demanin les raons a l'actual alcalde, senyor Perpinyà, i a tots els particulars i empresaris propietaris dels terrenys del Mas Lluí.